La memòria. De res serveixen les fotos, els vídeos, el que conta la gent. M’agrada recordar les coses a la meva manera. La meva ment juga amb els records, els distorsiona al seu parer, fixa coses intrascendentals i n’oblida d’altres trascendentals. -No va ser així com va passar...- Y qué!!, jo ho recorde així.
Deforma les realitats, converteix en “real” el que no ha passat, el que no he viscut. Sempre motivada per sensacions i per sentiments amagats per a mi. Es capaç d’accedir a arxius ocults, a habitacions del meu ser de les que no sé la combinació d’entrada. És així, i així vullc que siga.
Doblega moments, crea la meva història lliurement, em reparteix llàgrimes i rialles, felicitat i angúna de forma desigual.
Em fa tornar boig, donar cops de cap al meu llit de fusta i plenar-lo de sang procedent del meu convolut i rogenc cervell.
Deforma les realitats, converteix en “real” el que no ha passat, el que no he viscut. Sempre motivada per sensacions i per sentiments amagats per a mi. Es capaç d’accedir a arxius ocults, a habitacions del meu ser de les que no sé la combinació d’entrada. És així, i així vullc que siga.
Doblega moments, crea la meva història lliurement, em reparteix llàgrimes i rialles, felicitat i angúna de forma desigual.
Em fa tornar boig, donar cops de cap al meu llit de fusta i plenar-lo de sang procedent del meu convolut i rogenc cervell.
Empresonat de per vida en una llòbrega presó pròpia i personal de límits mal definits.
M’agrada recordar les coses a la meva manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada